a l'avió
en una botiga de l'aeroport em faig amiga d'una dependenta que vol venir a conèxer Barcelona
a l'aeroport
Passejant per Windhoek, la capital de Namibia,
les cases tenen cables electrificats i punxes pels lladres,
aquesta és el número 8, no queden dubtes...
un taxista menja tranquil·lament mentre espera el pròxim client
Ens perdem i anem a parar a un barri pobre, molt pobre, viuen en barraques d'uralita, deixem el cotxe sol dos minuts i ens trenquen el vidre de la finestra, per sort no ens roben res i els de l'agència ens donen un cotxe nou inmediatament
a l'hotel, Villa Verdi, els noiets escombren de tres en tres
Anem al desert
M'enfilo a una duna
Montserrat a l'Africa
Estem en un hotel de luxe en mitg des desert
el restaurant de l'hotel
el desert des de l'hotel
un niu d'ocells que era una ciutat per ells, amb carrers i habitacions secretes per amagar-se de les serps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada